Menú
01.Llibres
02.Música
03.Cercle Infantil
04.Cinema
05.Ofertes
06.Amistat
Trobades Interactives | Un espai per apropar-te als teus autors i artistes preferits. Aprofita aquesta oportunitat i envia les teves preguntes i comentaris que vulguis!
Trobada amb Encarnació Martorell i Salvador Domènech
 11/04/2011
 Encarnació Martorell (Barcelona, 1924) es va donar a conèixer amb la publicació de l’obra Amb ulls de nena, el seu diari infantil sobre la Guerra Civil. Ara, juntament amb Salvador Domènech (Barcelona, 1955), ens descobreix les cartes que expliquen com va viure els difícils anys de la postguerra. Si vols conèixer la seva història, envia’ls la teva pregunta.
Preguntes realitzades en aquesta trobada
1) Creus que escriure sobre aquest tema t'ha ajudat en la teva vida?
Maria González, Barcelona
M’ha ajudat en el sentit que mentre anava escrivint les Cartes anava posant en ordre els fets tal com van succeir i amb l’esperança que el meu segon fill, en Joan Enric, pogués saber tota la veritat sobre el seu pare.
2) Vostè creu que els joves d'avui dia ens queixem de tot, quan tenim una vida planera i fácil? Quan parlo amb el meu avi i m'explica les seves vivències durant la guerra penso que som persones privilegiades, i encara així, no ens conformem amb el que tenim.
Jofre Casals, Barcelona
No crec que els joves d’avui dia tinguin una vida planera i fàcil. Cada època té els seus problemes. Clar que les vivències que ens reportà la guerra van ser terribles, però temporals (la llarga dictadura seria un altre tema). Ara, en canvi, la crisi afecta molt els joves i no s’entreveu la fi.
3) He estat pare fa poc i m’imagino el dur que va haver de ser la pèrdua del seu fill. Aquestes cartes, moltes escrites per a ell, i ara publicades, són un homenatge al seu record?
Jordi Cardona, Barcelona
La pèrdua d’un fill és la pitjor pena que he hagut de passar. Tant de bo no l’hagueu de conèixer mai. Les Cartes dirigides al segon fill, sí, són un homenatge al primer, en Joan.
4) Què recorda amb més satisfacció i amb més horrors d’aquella època? Creu que aquells anys de guerra i post-guerra li han tret una part de la seva vida?
Laura Fortuny, Tarragona
El que recordo amb més satisfacció són els tres anys de vida del meu primer fill. De la guerra, l’horror dels bombardeig, la gana, però potser encara pitjor la postguerra, per la llargada que va tenir, amb escassetat d’aliments, racionament i amb opressió feixista.
5) On vivia? quin va ser el millor record?
Rosa Mª Pérez, Barcelona
Des que em vaig casar vaig viure al barri d’Horta. Allà va néixer el meu primer fill i allà va morir als tres anys d’edat. Al cap de dos mesos va néixer el segon fill, discapacitat psíquic, i poc després el nostre marit i pare ens va abandonar. No el veiérem mai més. Llavors, amb el nadó vaig anar a viure a casa dels meus pares, al carrer de Diputació, entre Padilla i Castillejos, fins que el nen va tenir edat d’anar a una escola especial. I vam tornar a viure al pis d’Horta, conjuntament amb els meus pares, a començaments dels anys seixanta.
El meu millor record ja l’he explicat en la resposta número quatre: els tres anys de vida del meu primer fill.
6) Hola Encarnació, recordo que la meva àvia sempre deia que ella havía viscut pitjor durant la postguerra que durant la guerra. Suposo que no deu ser fàcil triar, però per vosté quina va ser l'experiència més dura? Gràcies!
maria mador, Barcelona
La teva àvia va viure pitjor la postguerra que la guerra. Potser ella no va passar tanta gana com jo, ni va perdre cap ésser estimat, i l’entenc. Jo i els meus varem passar més que gana, fam! I vaig perdre un amic entranyable en un bombardeig i un oncle va ser declarat desaparegut de guerra a la Batalla de l’Ebre. Per tant, he de dir que la guerra.
7) Hola, encara no he tingut temps de començar el seu llibre, però a la contraportada hi posa que el seu segon fill mai no podrà llegir les cartes...Suposo que ho descobriré llegint, però m'ho pot avançar? Per més que hi penso no em puc imaginar el motiu...Gràcies, Amb ulls de nena em va semblar un relat conmovedor.
Miquel Fernàndez, Barcelona
Doncs el meu segon fill mai podrà llegir les cartes que li vaig anar escrivint quan era petit perquè és discapacitat psíquic, i no ha arribat a saber llegir i escriure.
Celebro que la lectura del llibre Amb ulls de nena et complagués.
8) Hola, aquesta pregunta és per en Salvador Domenech: com ha estat el fet d'escriure a partir d'unes cartes tan personals. Li ha costat molt?
Anònim, Barcelona
El fet d’haver realitzat la contextualització del seu dietari sobre la guerra civil Amb ulls de nena i d’haver confecciont l’edició literària, em va animar a treure a la llum les Cartes i a contextualitzar-les també, perquè estan plenes de sentiments i escrites d’una manera molt vivencial. Des de fa molts anys buscava la oportunitat d’endinsar-me en el període de la postguerra, i aquesta ha estat la ocasió de fer-ho en clau d’homenatge a tots els que van patir la maldat i les arbitrarietats d’una dictadura feixista. Ha estat un plaer l’haver aconseguit potenciar amb aquest segon llibre les notables qualitats d’Encarnació Martorell com a escriptora.