 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Trobades Interactives | Un espai per apropar-te als teus autors i artistes preferits. Aprofita aquesta oportunitat i envia les teves preguntes i comentaris que vulguis! |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Trobada amb Francesc Torralba
14/04/2010
Francesc Torralba i Roselló ( Barcelona, 1967) és doctor en filosofia i en teologia. És professor a la Universitat Ramon Llull i ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats es troben Rostres del silenci, Cent valors per viure i L'art de saber escoltar, que s'ha traduït a l'alemany, el francès, l'italià i el castellà. Ara publica L'art de saber estar sol un llibre que es defineix com «una apologia de la soledat, d'aquest bell estat tan necessari per al desenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.»
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
Preguntes realitzades en aquesta trobada
|
|
|
|
| 1) ..i quan aconsegueixes estar bé sol..no es més difícil tornar a estar bé amb companyía? per a jo es una questió ben difícil,aquest equilibri..La meva pregunta: Si l' altre, com de vegades pasa, esdevé un invasor del nostre interior i volem estar sols i al principi no podem però al final ens redescobrim en les nostres soletats acceptarem de nou una incursió de l' altre a les nostres vides? som animals socials realment quan esteim interiorment ben acompanyats de nosaltres mateixos? No he llegit el llibre, només m'ha provocat la idea de estar sol com a un art..i l' art sempre es una fugida al món alternatiu de la bellesa ... et llegiré..supós..gràcies |
| carme cardona mir, menorca.balears |
|
|
|
| La soledat és una ocasió per pensar la pròpia vida, per parar-se i veure allò de bell i de positiu que hi ha en ella, però també allò que podria millorar. La relació confidencial amb algú no necessàriament ha de ser un invasió o colonització i també pot ser una ocasió per pensar com vivim i quins projectes volem realitzar. Crec que obrir les portes a l’altra no ens nega la pròpia identitat. Tot al contrari, la fa més rica i fecunda. |
|
|
|
|
|
|
| 2) Hola Francesc,
Com es pot arribar a trobar l'equilibri entre la independència i la por a la solitud? |
| Miquel Ricart, Barcelona |
|
|
|
| La por a la soledat, com tota por, no és una virtut, ni un hàbit positiu. La por a la soledat és lògica, però, perquè tots desitgem sentir-nos estimats i som éssers socials per definició, però la soledat és, més enllà, d’un estat de por, un àmbit d’immenses possibilitats. La independència mai no és total, perquè sempre estem interconnectats i som interdependents els uns dels altres. Depenc de l’aire que respiro, de l’aigua que bec, de l’afecte de les persones que m’estimen. La independència humana sempre és relativa i circumstancial i no ens ha de fer por. L’equilibri es troba quan ja es deixa de pensar en conquerir-lo. Aleshores, s’ha fet realitat. És una experiència emocional. |
|
|
|
|
|
|
| 3) Hola Francesc, jo tinc la impressió des que estic sola sóc molt més creativa i faig més coses per mí. Tinc la impressió que estant en parella és molt més difícil. Per què passa això? És només perquè tenim més temps lliure o creus que estar en parella fa que, especialement les dones, "perdem el món de vista"? Gràcies pel teu llibre, tot just l'he començat! |
| Marta Garcia, Barcelona |
|
|
|
| Benvolguda, una relació és vertaderament positiva quan les dues persones que es vinculen creixen en tots els sentits i adquireixen plena autonomia i llibertat. Quan la relació limita o empresona, no és bona i cal posar remei a aquesta situació, perquè solament disposem d’una vida i a més a més és molt efímera. Crec que quan una persona està sola té capacitat per veure quins recursos i talents hi ha en el seu ésser i conrear-los, mentre que moltes vegades en la relació ens censurem o senzillament entrem en un activisme mecànic que no ens permet desenrotllar el que vertaderament som. |
|
|
|
|
|
|
| 4) Hola Francesc, fa un parell d'anys que visc sola i no m'acaba d'agradar. Tinc les meves rutines però em sembla que viure sol és una mica avorrit. No sé, m'agrada tenir el meu espai però també compartirlo. Em recomanes compartir pis? O m'hi haig d'acostumar? |
| Laura Pérez, Barcelona |
|
|
|
| Crec que compartir un espai és més complex del que imaginem. Cal compartir uns criteris i uns hàbits i sobretot tenir sentit del respecte a la privacitat de l’altra. Depèn de la companyia, és molt millor estar sol. Sempre he pensat que el més important d’un viatge no és a on es va, sinó amb qui es fa el trajecte. Tota existència és rutinària, però cal voluntat per innovar, per conèixer altres dimensions, per introduir-se en nous àmbits, però no crec que per fer això sigui necessari llançar-se a l’aventura de compartir un pis. |
|
|
|
|
|
|
| 5) Hola Francesc, com és possible estar bé sol si l'única cosa que desitges és estar amb una persona estimada? Com se supera això? Una abraçada |
| Carlota Canovelles, Tarragona |
|
|
|
| Quan estimes de veritat una persona anheles estar amb ella, comunicar-t’hi i relacionar-t’hi en tots els sentits. La soledat es converteix en una espècie de condemna, en un ritual de nostàlgia. Crec, però, que té aspectes també positius. Permet posar distància, analitzar els elements positius i negatius del vincle, tenir una visió més realista de l’altra persona i no idealitzar-la i també és un mode de conèixer-la més a fons. Quan estem enganxats a un objecte no el coneixem bé; ens cal prendre distància i mirar-lo des de diferents enfocaments. En la soledat ens adonem si l’amor és una forma de dependència emocional o una força que allibera i ens fa créixer. |
|
|
|
|
|
|
| 6) Hola Francesc, em podries enumerar 10 avantatges d'estar sol? Gràcies |
| Roger Formosa, Barcelona |
|
|
|
| Hi ha molts avantatges. La soledat permet connectar amb la dimensió més profunda d’un mateix, permet ser més receptiu a la realitat que ens envolta, és una font de llibertat, un laboratori d’idees i de decisions futures; també és una ocasió per revisar el passat i per identificar aquelles emocions negatives que intoxiquen l’ànima. És, finalment, una ocasió per aprofundir en els vincles que tenim i en el misteri últim de la nostra vida. |
|
|
|
|
|
|
| 7) Hola Francesc, jo estic tan bé sol que crec que em fa mandra i por estar amb algú. Alhora sempre he pensat que tindria una família. Sóc un egoista? Estar bé sol porta a no voler estar acompanyat? T'agrairia una resposta per aquest tema. Gracies |
| David Gómez, Barcelona |
|
|
|
| Benvolgut, gràcies per la teva pregunta. Voler estar sol no és un signe d’egoisme. Hi ha persones que viuen acompanyades, però són molt poc obertes i incapaces de donar-se als altres. La soledat és un estat fecund si ens permet, després, interaccionar amb els altres i tenir relacions més reeixides amb els altres. Crec que no hem de cercar la companyia pel fet de sentir-nos sols. L’hem de cercar perquè això és motiu de creixement. La soledat no la comprenc com un estat permanent, sinó alternatiu. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|