La saga té set títols. Quan va començar a escriure el primer llibre ja tenia planificat quantes entregues tindria i com evolucionarien les vides de l’Erica i el Patrick?
Quan vaig començar a escriure el primer llibre no em podia imaginar que un dia em dedicaria només a escriure. Les històries evolucionen mentre escric, i a vegades fins i tot em sorprèn les giragonses que fan!

Té final, la saga?
Estic completament enamorada dels meus personatges i no tinc intenció d’acabar la sèrie, per ara. Després de vuit anys junts, el Patrick i l’Erica encara m’inspiren. A més a Fjällbacka encara queda gent per matar i llocs on amagar els cadàvers.

A les novel·les, Fjällbacka és un poblet idíl·lic on es cometen molts crims. El poble és tal com el pinta vostè? A la gent del poble li agrada com retrata la zona?
Fjällbacka és un poble molt bonic, especialment a l’estiu. Penso que la gent que hi viu té clar que les històries són ficció però l’ambient és real. I a més crec que la majoria és feliç que el seu Fjällbacka surti als mapes.

És veritat que Ingrid Bergman hi anava sovint?
És cert. Tinc una foto d’ella agafant-me quan jo era petita...

S’ha plantejat fer-la “aparèixer” en una de les seves novel·les?
No m’ho havia plantejat, però hi pensaré.

Vostè i l’Erica Falk comparteixen trets molt comuns. Què hi ha de semblant i de diferent entre el personatge i el seu autor?
Les dues som escriptores casades amb un policia. Les dues ens estimem molt els marits, som curioses, i ens agrada quedar-nos a casa per escriure en xandall. Una de les grans diferències és que l’Erica és més de poble que jo. El seu somni és quedar-se a Fjällbacka mentre que jo he hagut de marxar a Estocolm per fer realitat el meu.

La truculència dels crims que apareixen al llarg de la saga, són un reflex del que està passant al seu país o els ha volgut exagerar expressament?
Per descomptat que intento incorporar coses de la societat en què vivim dins dels meus llibres, però els assassinats que es cometen són únicament un reflex de la meva imaginació fosca i retorçada.

Per què creu que el gènere policíac està tan de moda a Europa?
Penso que l’interès en els crims ha augmentat a la nostra societat, no només als llibres, també a les notícies, a la televisió i a les pel·lícules.

Mari Jungstedt, Åsa Larsson, vostè... comparteixen trets comuns com escriure thrillers i ambientar-los en llocs amagats de Suècia. Sent que formen part d’una nova generació d’autors suecs?
Sí, tenim molt en comú i de fet ens veiem regularment per compartir idees i inspirar-nos mútuament. Som una mena de club d’escriptores però encara més divertit.

A més dels més coneguts –Mankell, Larsson…–, hi ha algun autor nou al seu país encara per descobrir a Catalunya?
D’autors escandinaus n’hi ha uns quants que m’agraden molt. Mons Kallentoft, Camilla Greb & Åsa Träff (un duo familiar), Denise Rudberg, que acaba de publicar la seva primera novel·la, i Ann Rosman, que també ambienta els thrillers a la costa oest de Suècia.

Quin és el procés que segueix a l’hora d’escriure?
Primer creo la història principal, l’estructura de la novel·la. Després mentre estic escrivint, la història agafa vida pròpia i a vegades fins i tot em sorprèn de com evoluciona.

I a l'hora d'escriure, en qui pensa? En el que pot agradar-li al lector?
Escric amb l’esperança de que als lectors els agradi el nou llibre i que sentin que n’extreuen una lliçó. Des d’aquest punt de vista sí que escric per al lector però també escric perquè és divertit i perquè m’agraden els personatges i el món que els envolta. L’Erica i el Patrick són com dos vells amics i és tan divertit per mi com pels lectors descobrir què és el proper que els passarà.

Quin grau d'importància dóna a les crítiques?
Honestament, tant me fan, les bones i les dolentes. El més important és la resposta que obtinc dels lectors d’arreu del món.

Quins són els seus projectes -literaris- de futur?
M’espera un any molt interessant. Ara, al setembre, surt la vuitena entrega de la saga de Fjällbacka a Suècia. A l’abril publicaré, també primer a Suècia, el meu primer llibre per a nens. És una història d’un nen amb súper poders. El llibre es diu “Supercharlie”.
I estic treballant en el segon llibre de cuina amb el xef Christian Hellberg. Junts hem fet un llibre de receptes per a diversos tipus de celebracions. Apareixerà al maig. Fet i fotut, un any ocupat però divertit.